aquells temps…

 ah, aquells temps

quan m’agafaves de la cintura

jugàvem i fèiem el boig com el que érem.

Dos bojos enamorats.

Un amor difícil però possible.

Un amor amb mentides

anomenades veritats.

Amb tu i jo saltant per les estrelles

i pensant que no existia res més al món.

Ens equiovocàvem.

Al món hi havien coses inesperades,

paraules amb doble significat,

paraules que no arribaren a sortir mai del seu amagatall.

Paraules que sortien i no és podien tornar a amagar.

eren temps bonics aquells,

Massa bonics.

Quan tu em vas ensenyar les coses de la vida

a oblidar el temps passat.

Un temps que malauradament no el podrem tornar a tenir.

Tu ja no estas

tu no tornaràs. I ja res puc fer.

Les teves cançons, les teves bromes .

No et negaré que encara t’estimo ni tampoc que et desitjo.

Però, les coses canvien

el mals vents sempre acaben en llocs bons.

I els bons vents no acaben a cap lloc.

La sensació que em feies sentir quan estava amb tu

jo esperan-te i tu esperant-me,

agafats de la mà caminant

per la platja,

una platja llunyana

que costarà tornar a trepitjar.

o tan sols contemplar.

One Response to aquells temps…

  1. Carlos says:

    O.o oh my God

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s