Un amor inesperat

amor infinit

Jo anava caminant cap a l’escola grèvol a les vuit del matí. Un dijous d’hivern. Estava estudiant un examen de verbs de Català. Volia treure bona nota, perquè la “profe” em feia una mica de por quan s’enfadava.                                                            Sóc una noia decidida però tímida, tinc el cabell ondulat i uns ulls marrons molt foscos. Però de sobte se’m van caure tots els apunts del examen. M’havia xocat contra un noi guapo, però estrany. Tenia el cabell bastant llarg i castany. Era moreno i amb uns ulls centrats en un examen de verbs de Català. Com jo.

–      Perdona’m! Ho sento, anava concentrat amb els verbs – deia mentre m’aixecava del terra.

–      No, no passa res…- Mentre recollíem junts els papers del terra, va dir:

–      JA! Tu també tens un examen?

–      No… vull dir, si!

–      Si jo també ho penso.- per primer cop el vaig mirar als ulls, uns ulls marrons clarets que s’il·luminaven amb el sol. El sol! Arribava tard a classe!

–      Perdona però arribo tard a l’escola i a més si els meus pares em veuen amb deconeguts…- no volia ni saber que passaria si els meus pares veiessin això.

–      Tranqui noia! Que ja me’n vaig!

Em sabia greu deixar-lo, notava que no ens tornaríem a veure mai més. Volia dir-li que no, que es quedés amb mi. Però Em vaig resignar.

–      Bueno doncs, adéu – l’únic que em va sortir de la boca.

–      Si això adéu…

A l’escola, li vaig explicar tot a les meves amigues:

“Estás boja! Però que fas parlant amb deconeguts! Qui sap! A saber qui era aquell noi…” – m’ho deia la meva millor amiga! com si fos el pitjor del món enamorar-se de desconeguts. Que passa l’amor a primera vista no existia?

Vaig estar tota la setmana sense parar de pensar amb aquell noi tan estrany. Quan em va donar les seves mans per aixecar-me. Els seus ulls  brillants. La seva manera de parlar… Tot em commovia.

El divendres, tots els amics més íntims, anàvem a Diagonal Mar,

a passar l’estona.

Aquella tarda, no m’ho estava passant gens bé, el noi guapo desconegut no havia tornat a aparèixer. Estava deprimida.

Mentre tres noies del grup es provaven uns tacons més alts que el Pau Gasol, jo em vaig anar fora de la tenda a per una beguda.

–      Si, si us plau. De taronja. – m’encantava aquella beguda, a més la necessitava.

En aquell moment Una veu coneguda va dir:

–      Posi’m el mateix que la noia anterior si us plau.

No podia ser! A mi se m’estava anant “l’olla” no podia ser que estigues allà. Però m’equivocava. Ara la veu es dirigia cap a mi:

–      Hola? Ets tu?

–      Em si, Hola! Com estàs? – vaig intentar dissimular al màxim els nervis i el tremolor de les cames.

–      Bé, Bueno millor ara que et veig – es va ruboritzar i jo també.

–      Vols que anem a sent… –  i anava a acabar la frase quan en aquell moment una veuota em va interrompre.

–      Marc! Que fas? Ens tenim que anar al ryman home!

Ell tenia una expressió a la cara diferent. Quan em va mirar als ulls.

–      Perdó no m’he presentat, Sóc el Marc. I tu?

–      Julia .

–      podries esperar-me cinc minuts? No te’n vagis eh!

–      Vale – I amb això és va anar escales mecàniques avall.

Sentia que hi havia alguna cosa entre ell i jo. Però a l’hora pensava que seria un amor platònic. Impossible. Al cap de cinc minuts va tornar.

–      Perdona’m tenia que avisar als amics que no aniria amb ells.

–      T’has quedat aquí per m-mi?

–      Bueno, no exactament… vale! SI!

–      Però em sap greu. – no m’agradava que la gent cancel·les els seus plans per mi.

–      Canviant de tema, vas a l’escola grèvol oi?

–      Si

–      I tu? Al front Marítim no? – va assentir amb el cap.

Em vaig riure, estava amb un noi que no coneixia de res passant m’ho d’allò més bé! Però com tot, les histories tenien un final.

–      Julia, demà tinc que aprendrem una obra de teatre i necessito ajuda podri…

–      Clar que si! Jo també faig teatre – no m’ho podia creure! Ell també feia teatre! Com jo!

–      Genial, podem començar per aquesta escena.- em va passar uns fulls, la obra era Romeu i Julieta.

–      Jo sóc Romeu i tu Julieta d’acord? A més et queda bé amb el nom!

–      D’acord! – ho vaig dir amb tal entusiasme que no me’l aguantava.

–      Julieta: finestra, obre’t; deixa entrar el dia i fugir a la vida!

–      Romeu: Un petó i me’n vaig.

–       Julieta: I pots marxar així, , el meu amor, el meu company – tot això amb jo, exagerant molt els gestos- jo tinc que rebre notícies teves cada hora del dia, perquè cada hora de la teva absència representarà més d’un dia. Ai de mi! què vella seré quan torni a veure al meu Romeu! – Semblava que jo estigues fent una obra italiana en comptes de catalana.

–       Romeu: adéu amor meu! No perdré cap altre ocasió per enviar-te notícies! T’estimo!

L’ultima paraula, la va dir amb un to estrany. Massa real, o potser era jo, que ja m’estava fent il·lusions. Ara es dirigia cap a mi i aquella paraula que va sonar de la seva boca no va ser ni del text ni de la meva imaginació.

–      Julia, t’estimo

–      Com estàs tan segur? Si ni tan sols em coneixes.

–      Perquè ho sé. I tu? No sents res?

–      Emm… – el telèfon em va salvar.

–      Mama… nono! Ja vaig cap a casa! Perdona’m adeu. Marc em tinc que anar. Ho sento.

–      Et puc acompanyar a la sortida? Perdona’m si sóc atrevit però necessito una resposta.

Respostes! Sempre igual! Quan et penses que ho tens tot arreglat…

ZASCA! Resposta.

Vaig començar a caminar ràpid.

–      Bueno, crec que està clar no? Si m’agrades. Però no sé fins a quin punt.El punt no va faltar. A partir d’aquella tarda vam començar a quedar.

Cada divendres, al “Starbucks”, una cafeteria boníssima.

I com totes les histories tenen un final, la meva no va acabar mai. Ens vam casar vam tenir dos fills.

Finalment, ell va  morir als setanta-cinc anys. Al final a tots ens arriba el nostre moment. No?

En fi…  estic contenta d’haver-me enamorat d’un noi que vaig conèixer en un parc, un dijous a les vuit del matí. Ara se que la felicitat te la pots trobar en qualsevol lloc.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s