L’amor en els adolescents

Què es l’amor pels adolescents?

L’amor… l’amor es un ingredient més en la vida. Molta gent quan veu una persona que li atrau o li sembla guapa, directament es pensa que està enamorada d’ella. Però això ens passa a tots quan anem a 5é de primària esclar. Quan som persones que anem a 2n d’eso, es a dir, quan hem madurat una mica més, ens comencem a donar compte de la realitat. La realitat es que al començament de la adolescència i descobrim sentiments que ni sabien que estaven dintre de nosaltres.

Aquelles papallones a la panxa, aquella necessitat de veure aquella persona, aquelles ganes de cridar amb la teva millor amiga per alguna tonteria del tipus, m’ha mirat per una mil·lèsima de segon, o aquell ruboritzament al parlar amb aquella persona i adonar-te’n compte de que estàs dient xorrades i t’estas rient per tot el que diu, després al arribar a casa pensar que tot ho has fet malament, pensar que no hi ha res millor que contestar-li amb un somriure tonto i fals, i imaginar un milió de respostes millors que les que has dit. Tornar-te boja el cap de setmana intentant buscar-lo per les xarxes socials, quan et dones compte de que no té, i que sempre se’n va al poble amb la família.

Al cap d’un temps, comences a pensar en que si ell/a no t’ha dit res, pot ser perquè no es l’adecuat/ada i penses “el tinc que oblidar” al cap de 3 segons t’ho tornes a pensar i dius “que carai… no el/la vull oblidar!” i tornes a passar-te 4 mesos enamorat/ada perquè et negues a `pensar oblidar-lo/la.

Fins que arriba algú altre que et fa obrir els ulls o et fa canviar d’opinió, en el cas de les noies… ja pot ser la persona que menys t’ho esperes o ell mateix. La teva millor amiga, després de tant de temps, pot ser que ja ni et contesti a les preguntes de sempre (“tu creus que li agradu?” o “ amb la mirada es pot saber si li interreso?” o “estic desesperadaaa!” quan al cap de dos segons li dius “l’he mirat i ha passat de mi!! Estic molt feliç! Ha passat de mii!”) o et pots adonar tu mateix de que ell no es l’adecuat. Amb els nois no crec que siguin tan cursis, però si tenen en comú, que tots tenim a algú sempre que ens fa obrir els ulls.

Acabo aquest text, afegint que l’amor es una porta que els adolescents de 2n d’eso acabem de descobrir, i que ja no la podem tancar, perquè un cop estas ficat en tants lius amorosos, no saps sortir i notes que el llaberint es fa cada cop més gran i més estret. Però quan arribes al centre del llaberint i veus que l’unic que hi ha es un cor ple de sentiments, et dones compte de que no estas equivocat o potser si?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s